foto de Walter Benjamin feta per Giselle Freund
 

LA TASCA DEL TRADUCTOR. (*)

Mai resulta productiva per al coneixement d’una obra d’art o d’una forma artística la consideració del receptor. No tan sols qualsevol referència a un públic determinat o als seus representants ens extravia, sinó que ja el concepte mateix d’un receptor ideal és danyós en totes les consideracions teòriques sobre l’art, ja que aquestes només tenen el deure de pressuposar l’existència i la naturalesa humanes en general. Així, l’art mateix també pressuposa la naturalesa física i espiritual de l’home, però no la seva atenció en cap de les seves obres. Cap poema no s’ha fet per al lector, cap quadre per a l’espectador, cap simfonia per a l’audiència.

Resta del'article a: el funàmbul núm 3
Traducció: Marc Jiménez Buzzi

«En el paisatge mental benjaminià, les obsessions són sempre imants. Un somni de Kafka, una gruta, un museu de joguines, el prestatge d'algun bouquiniste o la indagació incessant de la ciutat moderna, tot es transforma per a ell en una invitació a passejar per aquells boulevards imaginaris on el desig s'alça sense objectiu i el sentiment general d'abandonament obre la imaginació com un bisturí.»


(*) Per afinar i corregir la meva versió, he utilitzat les següents traduccions:

  • la castellana de Pilar Estelrich (en En: Lafarga, Francisco (ed.): El discurso sobre la traducción en la historia. Antología bilingüe. Barcelona: EUB, 1996, p. 448-470),
  • la francesa de Maurice de Gandillac (Mythe et violence, Paris: Denoël, 1971, p. 261-275),
  • l’anglesa de Harry Zohn (Selected Writings, vol. 1, 1913-1926, Cambridge: Harvard University Press, 1996, p. 253-263), i
  • la portuguesa de Karlheinz Bark i altres (http://www.letras.ufmg.br/vivavoz/data1/arquivos/atarefadotradutor-site.pdf).