Cronologia de la vida de Friedrich Nietzsche.

1844 - Neix el dimarts 15 d’octubre (al voltant de les 10 del matí) a Röcken, un petit poble a prop de Lützen (a la Saxònia), com a primer fill del matrimoni format pel pastor protestant Karl Ludwig Nietzsche (1813-1849) i per Franziska Nietzsche — de soltera Oehler — (1826-1897). Els seus avis també eren pastors protestants.

1846 - 10 de juliol. Neix la germana de Nietzsche, Elisabeth, figura de vital importància pel que fa a la fortuna editorial dels textos de Nietzsche.

1848 - 27 de febrer. Neix el germà de Nietzsche, Joseph.
- Març. Els fets revolucionaris de tota Europa sumeixen el seu pare, un fervent monàrquic, en una profunda depressió.

1849 - 30 de juliol. Mor el pare de Nietzsche. El diagnòstic menciona com a causa un «remolliment cerebral».

1850 - 9 de gener. El seu germà Joseph mor víctima d’una sobtada malaltia.
- Començaments d’abril. Amb l’arribada a Röcken del nou rector, la família Nietzsche es veu obligada a abandonar la casa parroquial i es trasllada a la ciutat veïna de Naumburg (on Nietzsche romandrà fins a l’octubre de 1858). L’ambient en què viu Nietzsche està constituït únicament per dones: la seva mare, la seva germana, dues tietes paternes (Rosalie i Auguste), la seva àvia paterna (Erdmuthe) i una criada.
A l’escola primària de la ciutat hi coneix Wilhelm Pinder i Gustav Krug, cosins entre ells i dos nois amb interessos artístics (el primer per la poesia i el segon per la música). A casa d’ells Nietzsche s’iniciarà tant en la lectura dels clàssics alemanys com en la música.

1851 - Començaments d’octubre de 1858
Nietzsche continua aplicat als seus estudis i aprofundint en les seves aficions literàries i musicals. Tal com ell mateix explica en els seus primerencs escrits autobiogràfics (iniciats a partir de 1856), en aquesta època aflora en ell el sentiment de solitud, una solitud buscada com a via d’autoconeixement, però també “trobada” a causa d’aquella tan insòlita serietat vital de Nietzsche que el feia estrany i fins i tot antipàtic per als seus companys. També en aquesta època adquireix preponderància en Nietzsche el sentiment d’amistat, un sentit noble de l’amistat que l’acompanyarà durant tota la seva vida.

1858 - 5 d’octubre. Ingressa a l’escola de Pforta, prestigiosa institució situada a prop de Naumburg i on impera una rígida disciplina. Aquí hi fa els seus estudis de batxillerat. També aquí s’iniciarà en la lectura dels clàssics grecs i llatins, a més de continuar amb les seves lectures d’autors alemanys.

1859 - A Pforta hi coneix Paul Deussen (1845-1919), qui, a més d’un expert en filosofia oriental, arribarà a ser un dels primers editors de les obres de Schopenhauer i fundador, el 1911, de l’encara existent Schopenhauer-Gesellschaft.

1860 - 25 de juliol. Amb ocasió d’una excursió a Schönburg durant les vacances d’estiu que Nietzsche passava en companyia de Pinder a Gorenzen (on el seu oncle Edmund Oehler era pastor), els dos joves funden l’agrupació cultural «Germània». Quan tornen a Naumburg, se’ls uneix Krug, amb la qual cosa també la música, a més de la poesia i de la ciència, adquireix un paper important en l’associació. «Germània» es dissoldrà el 1863 a causa de la falta d’interès i de productivitat tant de Pinder com de Krug.

1861 - Primera trobada amb el baró Carl von Gersdorff (1844-1904), descendent d’una família de nobles prussians i que es convertirà, així com la resta de les amistats de Nietzsche durant aquesta època, en un fervent seguidor de la filosofia de Schopenhauer.

1862 - Primers contactes amb Maquiavel i amb Emerson. Fruit de les lectures del filòsof americà, entre els mesos de març i abril Nietzsche redacta, per ser llegits i comentats a «Germània», Fatum i història [Fatum und Geschichte] i Llibertat de la voluntat i fatum [Willensfreiheit und Fatum], dos breus tractats d’alt nivell especulatiu.

1864 - 7 de setembre. Nietzsche, després de sis anys d’estudis, abandona Pforta amb un profund agraïment per la disciplina i pels coneixements que hi havia adquirit.
- 16 d’octubre. Arriba a Bonn després d’unes curtes vacances a casa del seu amic Deussen. Fidel a la tradició familiar, ingressa a la Universitat per estudiar-hi teologia. Ingressa també en la corporació estudiantil «Franconia». A la Universitat assisteix a les classes dels destacats filòlegs Otto Jahn i Friedrich Ritschl, dues personalitats per les quals el jove Nietzsche se sent immediatament atret.

1865 - Amb la lectura, feta a la tardor de 1864 i comentada després amb la seva germana durant les vacances de Pasqua, de La vida de Jesús de David Friedrich Strauss, augmenten els seus dubtes sobre el cristianisme, fet que provoca discussions amb la seva mare i que contribueix a la seva decisió d’abandonar la teologia per matricular-se, en el segon semestre, en filologia.
- 17 d’octubre. Nietzsche arriba a Leipzig amb la intenció de continuar allà els seus estudis de filologia clàssica. Al mateix temps Ritschl marxava de Bonn per ensenyar a Leipzig. En abandonar la ciutat de Bonn, Nietzsche abandona també la corporació «Francònia», profundament decebut per la vulgaritat dels seus components.
- Finals d’octubre - principis de novembre. Apassionada lectura d’El món com a voluntat i representació [Die Welt als Wille und Vorstellung] d’Arthur Schopenhauer. A partir d’aquest moment, i fins a la fi de la seva vida, la figura de Schopenhauer serà clau per entendre el seu pensament.
- 4 de desembre. Friedrich Ritschl reuneix quatre dels seus estudiants de Bonn (entre ells Nietzsche) i els proposa fundar una «Associació Filològica». La idea té èxit i el 15 de maig de l’any següent ja tenen redactats els estatuts. En aquesta associació Nietzsche hi donarà cinc conferències, l’èxit de les quals va atraure l’atenció de Ritschl, que el va animar a publicar els seus treballs.

1866 - Estiu. Primera trobada, en el marc de la «Societat Filològica» dirigida per Friedrich Ritschl, amb l’estudiant de filologia Erwin Rohde (1845-1898), que també havia estudiat a Bonn i que havia seguit a Ritschl fins a Leipzig. Rohde arribarà a ser un dels més grans coneixedors de la religiositat grega. Seguidor entusiasta de Schopenhauer, va mantenir amb Nietzsche una fidel amistat que va tenir un dels seus moments àlgids l’estiu de 1867, durant un viatge que van fer plegats.
- Agost. Nietzsche llegeix la Història del materialisme de Friedrich Albert Lange, obra que li produeix una gran impressió.

1867 - 1 de març. Primera publicació científica patrocinada pel seu mestre Ritschl. «Per a una història de la col·lecció de les sentències de Teognis» [Zur Geschichte der Theognideischen Spruchsammlung], en la prestigiosa revista Rheinisches Museum für Philologie. D’articles d’aquesta mena, caracteritzats per una gran erudició, Nietzsche en seguirà publicant fins l’any 1873, no només en aquesta revista dirigida per Ritschl sinó també en la important Literarisches Centralblatt für Deutschland, dirigida per Friedrich Zarncke.
- 9 d’octubre. Nietzsche s’incorpora a la segona bateria de la secció a cavall del Regiment d’artilleria número 4, on farà el seu servei militar com a voluntari fins al 15 d’octubre de 1868.

1868 - Principis de març. En fer malament un salt a cavall, es colpeja violentament el pit amb la part davantera de la cadira de muntar. Aquest accident l’obligarà a passar cinc mesos de convalescència. No és fins al mes d’agost, després de passar fins i tot per un balneari d’aigües salines per guarir la seva ferida, que torna a Naumburg.
- 8 de novembre. Poc després d’haver-se convertit a la música de Richard Wagner, Nietzsche es troba per primera vegada amb el compositor a casa de l’orientalista Hermann Brockhaus, el qual estava casat amb la germana de Wagner, amiga al seu torn de la muller de Friedrich Ritschl. Durant l’entrevista parlen de Schopenhauer i de la penosa situació cultural alemanya. Totes dues parts se n’enduen una impressió molt grata.

1869 - 10 de febrer. El govern del cantó de Basilea fa oficial el nomenament de Friedrich Nietzsche com a catedràtic extraordinari de filologia de la Universitat de Basilea. Nietzsche, que encara no havia obtingut el títol de doctor, va rebre el suport incondicional tant de Hermann Usener, qui havia dit que Nietzsche destacava entre la nova generació de filòlegs i que els seus treballs acadèmics «meravellen per la frescor juvenil i la seva mirada penetrant», com del seu admirat Friedrich Ritschl, qui, en el seu informe, després d’elogiar la serietat i la dedicació de l’aspirant, fins i tot diu que Nietzsche «aconseguirà fer tot el que es proposi».
- 23 de març. La facultat de Leipzig li atorga per unanimitat el grau de doctor en virtut de la qualitat dels seus treballs publicats a la revista Rheinisches Museum für Philologie.
- 17 d’abril. Rep el document segons el qual, a petició d’ell mateix i a fi que la situació bèl·lica no interferís en les seves obligacions docents, se’l retirava de la comunitat de súbdits prussians. Des d’ara Nietzsche, que no va arribar a adquirir la ciutadania suïssa, esdevé un apàtrida [staatenlos].
- 19 d’abril. Després d’haver partit de Naumburg el dia 12, Nietzsche arriba a Basilea a les dues de la tarda.
- 17 de maig. Primera visita de Nietzsche a Tribschen, vil·la situada a prop de Lucerna, i per tant no lluny de Basilea, on vivia Wagner juntament amb Còsima — aleshores encara senyora von Bülow —, les seves tres filles, els seus servents i els seus estimats animals. Nietzsche, que va qualificar Tribschen com l’«illa dels benaurats», va fer-hi, segons dirà en una carta a Carl von Gersdorff, un total de 23 visites, l’última de les quals està datada els dies 25-27 d’abril de 1872. Durant aquesta primera visita va conèixer Còsima, qui tindrà una importància decisiva per a Nietzsche en aquests anys i per la qual sentirà una estima especial al llarg de tota la seva vida.
- 28 de maig. Lliçó inaugural a Basilea amb el títol de «Sobre la personalitat d’Homer», que es publicarà el desembre en edició privada de 30 exemplars amb el títol d’«Homer i la filologia clàssica» [Homer und die klassische Philologie]. La primera edició pública no veurà la llum fins el 1894.

1870 - 18 de gener. Conferència a Basilea amb el títol d’«El drama musical grec» [Das griechische Musikdrama], que no veurà la llum fins el 1926.
- 1 de febrer. Conferència a Basilea amb el títol de «Sòcrates i la tragèdia» [Socrates und die Tragödie], en la qual Nietzsche exposa la seva polèmica visió sobre el món grec. Com va passar amb la seva lliçó inaugural, va fer-se’n una edició privada de 30 còpies que va aparèixer el 18 de juny de 1871. No apareixerà públicament fins el 1927.
- 7 d’abril. La Universitat el nomena professor ordinari, degut al seu èxit docent tant en les seves classes universitàries com en l’últim curs de l’institut (on estava obligat per contracte a impartir sis hores setmanals de grec) i, el gener de 1874, és elegit degà de la Facultat.
- 23 d’abril. Arriba a Basilea, com a nou docent de la Universitat, el teòleg especialista en història de l’Església, Franz Overbeck (1837-1905). La seva fidel amistat va durar fins a la fi de la vida de Nietzsche. Va ser ell qui es va preocupar perquè li fos concedida i prorrogada la pensió de la Universitat, i el primer a tenir cura de Nietzsche després de l’incident de Torí.
- Juny-juliol. Escriu «La visió dionisíaca del món» [Die dionysische Weltanschauung], que no serà publicada fins el 1928.
- 25 d’agost. Richard i Còsima es casen a Lucerna en una església protestant després que Còsima hagués obtingut, el 18 de juliol, la seva separació oficial del seu anterior marit, el director d’orquestra i fervent wagnerià Hans von Bülow.
- 11 d’agost. Nietzsche rep el permís de les autoritats de Basilea per participar en la guerra francoprussiana. Tanmateix, a causa de la neutralitat suïssa, tan sols se li permet participar-hi com a infermer.
- 13 d’agost. Nietzsche arriba a Erlangen, on rep formació com a infermer. Però, després d’un viatge per Karlsruhe, Nietzsche cau malalt de disenteria i de diftèria. Un cop recuperat, torna a Naumburg el 15 de setembre.

1871 - Gener: Després que Gustav Teichmüller hagi abandonat la càtedra de filosofia, Nietzsche sol·licita la plaça vacant, i recomana que el seu substitut en la de filologia sigui Erwin Rohde. La sol·licitud és rebutjada a l’abril a favor de Rudolf Eucken.
- Contínues visites a Tribschen, on són freqüents les converses sobre música i filosofia. Allà Nietzsche discuteix amb Wagner totes les tesis que després apareixeran a El naixement de la tragèdia.
- Gener-febrer. Redacta el manuscrit del que serà El naixement de la tragèdia.
- 22 de febrer. Escriu, a Lugano, el famós «Pròleg a Richard Wagner».
- 12 de desembre. Envia a la impremta l’última part del manuscrit. El llibre és enllestit el dia 29.

1872 - 2 de gener. Apareix a les llibreries El naixement de la tragèdia a partir de l’esperit de la música [Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste der Musik]. Les seves provocadores tesis, no pas noves ni per a Wagner ni per als seus companys de Basilea (i menys encara per als seus amics), reben com a resposta el silenci acadèmic i un cert distanciament per part de Ritschl. Usener, per la seva banda, es limita a dir, a Bonn, davant dels seus alumnes, que l’autor d’aquell llibre està «científicament mort». L’únic que va atrevir-se a dir-ne alguna cosa en contra, encara que anys més tard va penedir-se’n, va ser el llavors jove i inexpert filòleg Ulrich von Wilamowitz-Möllendorff, qui va escriure un parell d’articles en contra de Nietzsche. El primer d’aquests va ser contestat pel també filòleg Erwin Rohde.
- 16 de gener. Nietzsche, per invitació de la «Societat Acadèmica» de Basilea, pronuncia la primera de les seves cinc conferències Sobre el futur dels nostres centres de formació [Über die Zukunft unserer Bildungsanstalten]. Les altres quatre tenen lloc els dies 6 i 27 de febrer i 5 i 23 de març. Entre els oients es trobaven importants personalitats del món acadèmic, com ara l’historiador Jacob Burckhardt i el teòleg Franz Overbeck. Aquestes conferències, tota una lloança de l’autèntica vida filosòfica, no es publicaran fins el 1894.
- 20 de maig. Amb ocasió de la col·locació de la primera pedra del gran teatre de Bayreuth, i per mediació de Còsima Wagner, Nietzsche i Rohde coneixen Malwida von Meysenbug (1816-1903), escriptora i amiga de Wagner. Amb la seva abnegada amistat i les seves atencions, arribarà a convertir-se en una segona mare per a Nietzsche.
- Nadal. Com a regal d’aniversari a Còsima Wagner, Nietzsche li ofereix els seus famosos Cinc pròlegs a cinc llibres no escrits [Fünf Vorreden zu fünf ungeschriebenen Büchern], el tercer dels quals és el polèmic «L’Estat grec» [Der griechische Staat], on Nietzsche critica el liberalisme i el socialisme i on defineix les bases teòriques sobre les quals s’hauria d’erigir una autèntica cultura. D’aquests pròlegs, se’n farà una edició facsímil el 1943 i Karl Schlechta els publicarà després en el tercer volum de la seva edició de les obres completes (1956).

1873 - Abril. Nietzsche presenta a Bayreuth el manuscrit de La filosofia a l’edat tràgica dels grecs [Die Philosophie im tragischen Zeitalter der Griechen]. A principis de 1874 entrega el manuscrit a Adolf Baumgartner, alumne seu i durant algun temps el seu secretari, perquè en faci una còpia passada a net. L’obra, però, romandrà inèdita fins a finals de 1895.
- Estiu. Nietzsche dicta a Carl von Gersdorff l’important assaig «Sobre veritat i mentida en sentit extramoral» [Über Wahrheit und Lüge im aussermoralischen Sinne], que no es publicarà fins a finals de 1895.
- 8 d’agost. Es publica la primera de les seves quatre Consideracions intempestives [Unzeitgemässe Betrachtungen] amb el títol de David Strauss el confessor i l’escriptor [David Strauss der Bekenner und der Schriftsteller], en la qual Nietzsche arremet contra l’optimisme alemany després de la victòria sobre França i la creació del Segon Reich.

1874 - 22 de febrer. Publicació de la segona Consideració intempestiva, titulada Sobre els avantatges i els inconvenients de la història per a la vida [Vom Nutzen und Nachtheil der Historie für das Leben], on Nietzsche denuncia el desmesurat culte a la història tan propi de la seva època.
- Març. Nietzsche envia a la impremta la segona edició d’El naixement de la tragèdia amb algunes correccions d’estil. Però alguns problemes amb el seu editor van fer que la nova edició no veiés la llum fins el 4 de setembre de 1878, ja en una altra editorial.
- 15 d’octubre. Publicació de la tercera Consideració intempestiva, amb el títol de Schopenhauer com a educador [Schopenhauer als Erzieher], obra que, així com les Conferències de 1872, pot considerar-se com un autèntic manifest filosòfic.
- 26 de desembre. Nietzsche escriu a Carl von Gersdorff una carta en la qual es plany de la seva malaltia. A partir d’ara seran pocs els nadals durant els quals Nietzsche no estarà malalt.

1875 - Mitjans d’octubre. Arriba a Basilea el músic Heinrich Köselitz (1854-1918) per assistir a algunes classes de la Universitat. Entre elles, a les d’Overbeck, Burckhardt i Nietzsche. Aviat fa amistat amb Nietzsche, qui va posar-li com a pseudònim Peter Gast, i es converteix des de llavors en el seu secretari, fet que el durà a col·laborar en les publicacions de les seves obres no únicament com a corrector sinó també com a conseller.

1876 - 10 de juliol. Publica la quarta i última de les seves Consideracions intempestives (Nietzsche havia planejat fer-ne fins a un total de tretze), amb el títol de Richard Wagner a Bayreuth [Richard Wagner in Bayreuth], obra que serà publicada en francès el febrer de l’any següent en traducció de Marie Baumgartner, amiga de Nietzsche i mare del seu alumne Adolf Baumgartner.
- 27 d’octubre. Després de rebre de la Universitat un permís per un any a causa de la seva malaltia, Nietzsche arriba a Sorrento i s’instal·la a casa de Malwida von Meysenbug, on romandrà fins al 7 de maig de 1877 i on mantindrà apassionants converses amb Paul Rée (1849-1901), filòsof moral i hoste també de von Meysenbug.

1878 - 11 de febrer. A causa de la seva malaltia, Nietzsche demana al Consell d’educació que l’eximeixi de les sis hores setmanals a l’institut, petició que és aprovada el 7 de març.
- 7 de maig. Publica la primera part d’Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures [Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister], resultat del clima espiritual viscut per Nietzsche a Sorrento. L’obra, redactada el 1877, s’obre amb una dedicatòria a Voltaire en el centenari de la seva mort.

1879 - 20 de març. Publica Miscel·lània d’opinions i sentències [Vermischte Meinungen und Sprüche].
- 2 de maig. Nietzsche adreça al president del Consell d’educació una sol·licitud de cessament de la seva activitat acadèmica per raons de salut. La sol·licitud se li concedeix el dia 30 de juny, amb una pensió de 3000 francs anuals durant sis anys. Aquesta pensió, però, va ser constantment renovada gairebé fins al final de la vida de Nietzsche, tant a causa de la grata impressió que aquest va deixar en la comunitat acadèmica de Basilea, com per la intervenció d’alguns amics seus vinculats a la Universitat, en especial, de Franz Overbeck.
- 18 de desembre. Publicació d’El caminant i la seva ombra [Der Wanderer und sein Schatten]. En la coberta d’alguns exemplars l’editor Schmeitzner va enganxar-hi una tira amb la següent inscripció: «¡Prohibit a Rússia!» [In Russland verboten!]. Aquesta obra, juntament amb Miscel·lània d’opinions i sentències, conformarà la segona part d’Humà, massa humà.

1880 - 10 de novembre. Nietzsche arriba a Gènova, on romandrà fins a finals d’abril de 1881. En aquesta ciutat tindrà lloc la redacció d’Aurora.
1881 - 4 de juliol. Primera estada de Nietzsche a la petita població suïssa de Sils-Maria, situada a l’Engiadina Alta. A partir d’ara, Sils-Maria es convertirà en el seu lloc preferit per passar-hi els estius.
- Finals de juliol. Publica Aurora. Pensaments sobre els prejudicis morals [Morgenröthe. Gedanken über die moralischen Vorurtheile]. Amb aquest llibre, segons les paraules del mateix Nietzsche a Ecce homo, comença la seva «campanya contra la moral».
- 30 de juliol. Nietzsche escriu entusiasmat a Overbeck parlant-li del seu recent descobriment de Spinoza a través de la famosa Història de la filosofia moderna del hegelià Kuno Fischer.

1882 - 25 d’abril. Després d’haver arribat a Roma el dia abans, hi coneix, per mediació de Malwida von Meysenbug, Lou von Salomé, jove russa de qui tant Rée com Nietzsche s’enamoren. Nietzsche arriba a proposar-li el casament dues vegades, però totes dues vegades és rebutjat.
- Primera setmana de juny. Publica, en una revista, vuit poemes amb el títol d’«Idil·lis de Messina» [Idyllen aus Messina], sis dels quals tornaran a reeditar-se, amb algunes modificacions, en la segona edició de La gaia ciència (1887).
- 10 de setembre. Es publica La gaia ciència [Die fröhliche Wissenschaft], que s’obre amb el següent lema manllevat dels Assaigs d’Emerson: «Al poeta i al savi totes les coses li són amigables i santificades, totes les vivències útils, tots els dies sagrats, tots els homes divins».

1883 - Última setmana d’agost. Publicació de la primera part d’Així parlà Zaratustra. Un llibre per a tothom i per a ningú [Also sprach Zarathustra. Ein Buch für Alle und Keinen].
- Finals 1883 / inicis 1884. Publicació de la segona part d’Així parlà Zaratustra.
- 2 de desembre - 20 d’abril de 1884. Primera estada a Niça, on a partir d’ara Nietzsche passarà tots els hiverns.

1884 - 10 d’abril. Nietzsche publica la tercera part d’Així parlà Zaratustra.
- Juliol-agost. Comença a parlar de fer una gran obra teòrica en la qual exposaria tota la seva filosofia. El pla, en el qual treballarà fins a finals de 1888, rep diversos noms. Entre ells, La voluntat de poder. Assaig d’una transvaloració de tots els valors [Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwerthung aller Werthe].

1885 - Primera setmana de maig. Es fa una edició privada, de 40 exemplars, de la quarta i última part d’Així parlà Zaratustra, que no es publicarà fins al 1892.

1886 - 4 d’agost. Publica Més enllà del bé i del mal. Preludi d’una filosofia del futur [Jenseits von Gut und Böse. Vorspiel einer Philosophie der Zukunft], obra que Nietzsche qualifica de comentari a Així parlà Zaratustra. En la contraportada s’anuncien algunes obres d’imminent publicació, entre les quals es troba La voluntat de poder. Assaig d’una transvaloració de tots els valors.
- Tardor. Primera lectura de Dostoievski (L’ esprit souterrain).
- 30 d’octubre - 20 de novembre. Estada a la població italiana de Ruta Ligure, on redacta els pròlegs a les segones edicions d’Aurora i de La gaia ciència, que publicarà l’any següent.
- 31 d’octubre. Segona edició, amb pròlegs nous escrits per a l’ocasió (firmats a la primavera i al setembre), d’Humà, massa humà I i II. Així mateix, també veu la llum, amb canvi de subtítol i precedida pel famós «Assaig d’autocrítica» [Versuch einer Selbstkritik], la tercera edició d’El naixement de la tragèdia o Grècia i el pessimisme [Die Geburt der Tragödie, oder: Griechenthum und Pessimismus].
- Finals de desembre. Es publiquen, reunides per primera vegada en un únic volum, les tres primeres parts d’Així parlà Zaratustra.

1887 - 24 de juny. Es publiquen, precedides per pròlegs, les segones edicions d’Aurora i de La gaia ciència. A aquesta última, a més d’un subtítol («la gaya scienza») i d’un cinquè llibre, Nietzsche hi afegeix les famoses «Cançons del príncep Ocell-lliure» [Lieder des Prinzen Vogelfrei], entre les quals es troben, retocats, sis dels vuit poemes publicats el 1882.
- 16 de novembre. Publica La genealogia de la moral. Un escrit polèmic [Zur Genealogie der Moral. Eine Streitschrift], obra a la qual Nietzsche qualifica d’«explicació» d’algunes de les idees que havia exposat a Més enllà del bé i del mal.
- 2 de desembre. Primera carta a Georg Brandes, historiador de la literatura danès, qui havia escrit a Nietzsche el 26 de novembre i amb qui aquest mantindrà una breu però intensa correspondència.

1888 - 5 d’abril. Nietzsche arriba per primer cop a Torí, ciutat de la qual queda entusiasmat. Allà lloga una habitació a la Piazza Carlo Alberto 6.
- Abril-maig. Georg Brandes dicta, a la Universitat de Copenhaguen, i amb força èxit de públic, un cicle de conferències «sobre el filòsof alemany Friedrich Nietzsche».
- 7 de setembre. Nietzsche anuncia al seu editor que ja té llest el Crepuscle dels ídols o com es filosofa amb el martell [Götzen-Dämmerung, oder: Wie man mit dem Hammer philosophirt]. L’obra, que Nietzsche qualifica, igual que El cas Wagner, com un simple «esbargiment» mentre redacta la seva Transvaloració de tots els valors, adquireix tanmateix la funció de compendi de la seva filosofia de cara a aquell gran projecte. No obstant, no es publicarà fins el 24 de gener de 1889.
- 21 de setembre. Després de la setena i última estada estiuenca a Sils-Maria (6 de juny - 20 de setembre), Nietzsche torna a Torí, on viurà fins al 9 de gener de 1889, quan, ja malalt, Overbeck se l’enduu cap a Basilea.
- 22 de setembre. Publicació d’El cas Wagner. Un problema per a músics [Der Fall Wagner. Ein Musikanten-Problem], fet que provoca el trencament amb la wagneriana i sempre fidel amiga Malwida von Meysenbug.
- 30 de setembre. Nietzsche finalitza L’Anticrist. Maledicció sobre el cristianisme [Der Antichrist. Fluch auf das Christenthum]. L’obra, inicialment concebuda com el primer dels quatre llibres de què havia de constar la Transvaloració de tots els valors, ben aviat va identificar-se amb ella tota sencera. Es publicarà a finals de novembre de 1894.
- 15 d’octubre. Nietzsche comença a escriure Ecce homo. Com s’arriba a ser allò que s’és [Ecce homo. Wie man wird, was man ist]. L’obra, projectada per Nietzsche com a gran introducció a la Transvaloració de tots els valors, no apareixerà fins l’abril de 1908 a càrrec de Raoul Richter (Insel Verlag, Leipzig).
- 22 de desembre. Últimes correccions a Nietzsche contra Wagner. Documents d’un psicòleg [Nietzsche contra Wagner. Aktenstücke eines Psychologen]. D’aquesta obra, on Nietzsche pretén aclarir les raons del seu trencament amb Wagner per tal de respondre a l’estranyesa que El cas Wagner va causar a Malwida von Meysenbug, se’n fa una edició privada de 100 exemplars a mitjans de febrer de 1889. No serà publicada fins a finals de novembre de 1894, precisament en el mateix volum en què es publica per primer cop L’Anticrist, és a dir, en el VIII de la Grossoktavausgabe editat per Fritz Koegel (GAK).
- Finals d’any. Nietzsche deixa llestos per a la impremta els seus famosos Ditirambes de Dionís [Dionysos-Dithyramben]. Es publicaran el març de 1892 junt amb la primera edició pública de la quarta part d’Així parlà Zaratustra.

1889 - 7 de gener. Col·lapse psíquic a Torí.
- 8 de gener. Overbeck arriba a Torí, i l’endemà s’enduu Nietzsche a Basilea, on és internat en una clínica per a malalties nervioses. Allà li és diagnosticada una «paràlisi progressiva».
- 17 de gener. La seva mare arriba a Basilea i s’enduu el seu fill a una clínica de Jena.

1890 - 24 de març. La mare aconsegueix un permís per treure Nietzsche de la residència i endur-se’l a una casa particular a Jena.
- 13 de maig. La mare s’enduu Nietzsche a Naumburg.
- 16 de desembre. La seva germana Elisabeth torna del Paraguai, on havia anat amb el seu marit, el wagnerià Bernhard Förster, per fundar-hi una colònia de caire racista. L’empresa va fracassar del tot, fet que va provocar el suïcidi de Bernhard el 1889.
- Maig. Primera edició conjunta de les quatre parts d’Així parlà Zaratustra. Un llibre per a tots i per a ningú, amb un ampli pròleg de Peter Gast.
- Es publica, en el número 20-21 de L’Avenç (31 d’octubre - 15 de novembre), la traducció que Joan Maragall va fer de diversos fragments de les quatre parts d’Així parlà Zaratustra.
- 2 de febrer. Elisabeth funda l’Arxiu Nietzsche a Naumburg.

1896 -1 d’agost. Elisabeth trasllada l’Arxiu Nietzsche a Weimar.

1897 - 20 d’abril. Mor la mare de Nietzsche.
- 20 de juliol. Elisabeth s’enduu Nietzsche a Weimar, on aquest romandrà fins a la seva mort

1900 - Dissabte 25 d’agost. Nietzsche mor al migdia. Els funerals se celebren a Röcken la tarda del dia 28.
- 19 de setembre. El Diari de Barcelona publica un article necrològic firmat per Joan Maragall.


Der Antichrist -L'Anticrist- ha estat traduït per Marc Jiménez Buzzi
Notes sobre la traducció de Nietzsche