La literatura demolida
 
Notes per la traducció
Marc Jiménez Buzzi

 

1 Sturm und Drang (literalment: tempestat i empenta) és l’etiqueta històrico-literària amb què s’anomena el moviment pre-romàntic alemany, protagonitzat, en la dècada de 1770, per Goethe en literatura i per Hamman i Herder en filosofia, i que, enfront del racionalisme i la convencionalitat de la Il·lustració (Aufklärung), posava l’accent en els conceptes de geni i d’espontaneïtat. En el text que ens ocupa, Kraus, amb una finalitat marcadament satírica, aplica aquesta mena d’etiquetes a realitats ben llunyanes a aquelles amb les quals normalment s’associen.

2 Franz Grillparzer (1791-1872), l’autor dramàtic austríac més destacat de la seva època, autor, entre d’altres, de El pobre músic (1847) i La jueva de Toledo (1851).

3 Eduard von Bauernfeld (1802-1890), famós actor còmic d’aquell període i amic de Grillparzer. (Aquesta nota la prenc de l’edició de Segel. En el que segueix, quan les prenc d’aquesta edició, ho assenyalo amb la paraula «Segel» entre parèntesi).

4 Referència al filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1844-1900) i, específicament, a la Umwerthung aller Werthe, el seu projecte de «revolució» en els àmbits filosòfic, polític, moral i estètic, consistent a substituir els antics valors decadents, designats per ell amb l’etiqueta de «valors cristians», per uns valors nous, presumptament garants d’una vida plena. Aquí es fa servir l’expressió com a emblema de tota vel·leïtat revolucionària.

5 El cafè amb llet que serveixen als cafès de Viena.

6 Referència al Café Glacier de París, Boulevard des Italiens 22. (Segel)

7 Café Kaiserhof a l’Hotel Kaiserhof de la berlinesa Zeitenplatz. El Café, a l’antic estil de Viena, fou un punt de trobada per als literats berlinesos de l’època. (Segel)

8 Referència a Hermann Bahr (1863-1934), qui, després de les seves estades a París i Berlín, va instal·lar-se a Viena, on es va fer un nom com a crític de literatura i d’art. Va conrear tots els gèneres literaris, però les seves 10 novel·les i prop de 40 obres de teatre (la majoria, Lustspiele) no han assolit la celebritat, ni el nivell, dels seus assajos teòrics (Per a una crítica dels moderns -1890-, La superació del naturalisme -1891- i Expressionisme -1916-), els quals tingueren la virtut de provocar canvis estètics en la literatura de la seva època. Capdavanter del grup de la «Jove Viena».

9 Es tracta del setmanari Die Zeit (El temps), que, sota la direcció de Bahr, entre els anys 1894 I 1904 fou l’altaveu del grup de la «jove Viena».

10 Possiblement, Kraus aquí fa referència a un passatge de l’obra de teatre de Goethe Die natürliche Tochter (La filla natural), concretament a l’escena cinquena de l’acte primer, al moment en què el rei explica a la seva retrobada neboda Eugènia la diferència entre la multitud i els pocs als quals pertoca el seu govern i formació.

11 L’obra en qüestió d’aquesta fingida crítica és Das Märchen (El conte, 1894), de Schnitzler.

12 El Deutsches Volkstheater (o Teatre popular alemany) fou construït el 1889 amb la vocació de constituir un teatre burgès que fos l’alternativa del Hofburgtheater (el Teatre de la Cort imperial).

13 Gustav Kadelburg (1851-1925), actor molt popular tant a Àustria com a Alemanya. (Segel)

14 Arthur Schnitzler (1862-1931, Viena), és un dels autors de més anomenada de la «jove Viena». Si bé, sobretot en la dècada dels vint del vint, produirà obres destacades com ara La senyoreta Elsa (1924) o Història somiada (1926), novel·les d’una gran profunditat psicològica i revolucionàries formalment, en l’època en què Kraus escriu la seva sàtira es caracteritzava per ser l’autor de drames galants, de gust popular i de contingut sovint escandalós, amb tints de tragèdia.

15 Julius Bauer va ser en aquella època l’editor del Illustriertes Wiener Extrablatt. (Segel)

16 Ferry Beraton (nom real: Ferdinand Perathoner; 1859-1900). Actor, estudiant de medicina, home de negocis, pintor i crític d’art. (Segel)

17 Adalbert von Goldschmidt (1848-1906). Membre d’una família prominent, molt vinculada al Banc Rothschild, va estudiar música, i es va concentrar sobretot en l’oratori. El seu major èxit musical fou l’oratori Die sieben Todsünden (Els sets pecats mortals), que fou estrenat a Viena el desembre de 1877. (Segel)

18 Pseudònim sota el qual Hugo von Hofmannsthal va publicar els seus primers poemes, el juny de 1890. Nom inspirat en el d’un general rus, el compte Loris-Melikov, que va morir l’any 1888. (Segel)

19 Henri Lavedan (1859-1940), famós periodista parisenc i autor de comèdies populars. (Segel)

20 George de Portoriche (1849-1930), autor dramàtic francès, el seu gran èxit va ser l’obra Amoreuse (1891).

21 Nom amb què firmaven dos pintors venecians, Antonio Canale (1697-1768) i el seu nebot, Bernardo Bellotto (1720-1780), molt admirats pels seus quadres lluminosos amb escenes de ciutat. Bellotto és especialment cèlebre pels seus quadres esplèndidament detallats i precisos de ciutats com ara Dresden, Viena i Varsòvia. (Segel)

22 ean-Honoré Fragonard (1732-1806), pintor francès les escenes galants del qual constitueixen una de les manifestacions més perfectes del rococó.

23 Adele Sandrock (1863-1937), una famosa actriu alemanya. (Segel)

24 Robert Nhil (de nom real, Reinhold Steegmüller; 1858-?), actor alemany que, com la Sandrock, treballava al Deutsches Volkstheater de Viena. (Segel)

25 Joseph Giampetro (1866-1913), actor còmic molt popular que també va treballar al Deutsches Volkstheater de Viena. (Segel)

26 Franz Tewele (1843-?), com Giampetro, un actor nascut a Viena. Tenia una especial estima per l’operetta vienesa, les obres populars i les comèdies de costums parisenques. L’any 1882 va anar de gira als Estats Units, i a partir del 1890 va actuar amb regularitat al Deutsches Volkstheater de Viena. (Segel)

27 Iglau (en txec Jihlava) és un petit poble situat a la Bohèmia, a mig camí entre Praga i Brünn. El poble constitueix una «illa» de parla alemanya enmig del territori lingüístic txec. Aquesta situació d’aïllament ha contribuït que durant molt de temps s’hi hagin mantingut relativament vives les antigues tradicions alemanyes.

28 Leitomsichl (en txec, Litomysl), és una altra petita població de la Bohèmia oriental, famosa per ser el lloc on va néixer el compositor romàntic Bedric Smetana.

29 Ludwig Martinelli (1832-1913), cèlebre actor austríac, d’origen noble italià. Va treballar també al Deutsches Volkstheater de Viena. (Segel)

30 Viktor Kutschera (1863-1933), actor vienès que actuava sovint al al Deutsches Volkstheater. (Segel)

31 Adele Hell (1865-?), actriu vienesa de naixement que va actuar a Alemanya i Àustria, abans de ser contractada pel Deutsches Volkstheater. (Segel)

32 da Bauer (1873-?), una actriu austríaca que va actuar al Deutsches Volkstheater i que va obtenir el reconeixement de la crítica pels seus papers shakespearians al Hamburg Stadttheater, el 1898. (Segel)

33 Moritz Broda (1842-1910), actor nascut a Dresden i que també va actuar al Deutsches Volkstheater. (Segel)

34 Personatge de El conte, de Schnitzler.

35 Josef Kainz (1858-1910), un dels actors austríacs més cèlebres. (Segel)

36 Eleonora Duse (1859-1924), cèlebre actriu italiana. (Segel)

37 Referència al classicisme adoptat per Goethe a partir de la dècada de 1790, una tendència que es coneix també amb el nom de Classicisme de Weimar. Si l’Sturm und Drang és la rauxa, Weimar és el seny.

38 Johan Peter Eckermann (1792-1854) ha passat a la història per haver estat l’interlocutor de Goethe, i l’autor de les Converses amb Goethe, de la qual hi ha una excel·lent versió catalana de J. Bofill i Ferro publicada per Columna.

39 Temes que van ocupar els últims anys de la vida Goethe, és a dir, els anys de les Converses.

40 En el sistema alemany, establiment docent equivalent a un institut de secundària. El jove en qüestió és Hugo von Hofmannsthal, que, en efecte, va publicar la seva primera obra als setze anys.

41 El drama líric Der Tod des Tizians (Mort de Tizià).

42 Kraus es refereix aquí a Leopold Andrian, de nom complet Leopold von Andrian-Werburg. (Segel)

43 Poble del sud d’Àustria on Leopold Andrian va passar part de la joventut. (Segel)

44 Amb Der Kindergarten der Unkenntnis Kraus fa al·lusió a l’obra més coneguda de Leopold Andrian, la novel·la autobiogràfica El jardí del coneixement (Der Garten der Erkenntnis, 1895). (Segel)

45 Lemes del classicisme de Goethe.

46 La tírria de Goethe pels gossos és proverbial. Aquí Kraus pot fer referència al poema Kläffer (Gos lladrador, 1808), en què el motiu del gos és aplicat als rivals literaris. En el poema es descriu com un gos persegueix i lladra als «nosaltres» que cabalguen, i conclou: «El seu lladruc estrepitós / mostra només que cabalguem»). És a dir, «ladran, luego andamos».

47 En les Converses, i polemitzant amb el concepte romàntic d’originalitat i amb la vel·leïtat d’absoluta novetat, Goethe reivindica, contra tota pretensió genialoide, els beneficis i la indefugibilitat de l’herència literària. El poeta troba que, davant la tenaç pervivència de l’error i l’estupidesa, no és poca cosa que els millors esperits s’encarreguin de recuperar i repetir el millor que hagin dit els grans savis de totes les èpoques. D’aquí, però, a elevar el plagi a fenomen artístic...

48 «Junges Österreich» és com va denominar-se, en imitació de la «junges Deustschland», un grup d’escriptors liberals-progressistes, en els anys anteriors a la Revolució de 1848. Però de vegades aquestes nomenclatures varien d’un país a un altre, i, com diu Kraus, el que a l’estranger s’anomena «jove Àustria» és, en canvi, el moviment de la «jove Viena». Aquesta darrera denominació serveix per referir-se al cercle de literats que es reunia al Griensteidl.

49 La dolça xicota (das süsse Mädel) era un personatge típic de la literatura austríaca de finals del xix principis del xx. Es tractava d’una noia jove dels suburbis menestrals de Viena amb qui els joves de bona família (a qui sovint feia de mainadera), els soldats i els artistes solien «iniciar-se» sexualment, tot i que no s’hi casaven mai. El teatre i les novel·les de Schnitzler ofereixen els millors exemples d’aquest sistema de relacions, que sovint adquiria uns tints tràgics.

50 Kraus es refereix a l’anomenat naturalisme berlinès. (Segel)

51 Grup d’escriptors vienesos dels volts del 1900, anomenats «literats de Cafè» pel fet que es trobaven habitualment al Griensteidl. Hermann Bahr en fou el líder, i en formaren part, entre d’altres, Schnitzler, Hofmannsthal, Dörmann, Altenberg, Polgar, Beer-Hofmann, Salten, Auernheimer i el mateix Kraus. El grup va rebutjar el naturalisme, i adoptà diverses tendències modernes, com ara el simbolisme, l’impressionisme i el decadentisme, forjant així una nova línea en la literatura austríaca que seria continuada per S. Zweig, R. Musil, J. v. Horváth i J. Roth.

52 Un teatre de varietats molt popular a l’època. (Segler)

53 Kraus es refereix aquí a Schnitzler.

54 Referència a l’escriptor Richard Beer-Hofmann. (Segel)

55 Aquí Kraus fa víctima de la seva sàtira Felix Salten. Aquest jueu hongarès (de nom real, Zsiga – o, en la seva forma germanitzada, Siegmund – Salzmann) va ser una de les bèsties negres de Kraus, durant tota la seva vida. L’antipatia era mútua: és fàcilment imaginable que amb aquesta sàtira Kraus no va crear-se precisament amics. La millor mostra d’això és el gec de bufes que Salten va propinar-li, de resultes justament del nostre escrit. Per cert, més endavant Felix Salten es faria mundialment famós gràcies a la seves obres Bambi i Quinze conills. D’altra banda, l’autor del Burgtheater és, evidentment, Schnitzler.

56 Charlotte Wolter (1834-97), alemanya de naixement, fou una de les actrius principals del Burgtheater de Viena des del seu debut, el 12 de juny del 1862, fins la seva mort. (Segel)

57 Georg Reimers (1860-1936), actor que esdevingué director d’escena del Burgtheater l’any 1920, nomenat soci d’honor del teatre el 1922 i director del cor el 1925. (Segel)

58 Hedwig Bleibtreu (1886-1958), actriu austríaca que va actuar tant a Alemanya com a Àustria. El 1883 entrà a formar part de la plantilla del Burgtheater. (Segel)

59 Adolf von Sonnenthal (1804-1839), actor que més tard ocuparia la direcció del Burgtheater de Viena. (Segel)

60 Referència a Leo Eberman (1863-1914), autor de dues tragèdies, Zwei Welten (Dos mons), que transcorre en un gueto jueu, i Die Athenerin (L’atenenca). La representació d’aquesta última, al Burgtheater, el setembre de 1896, obtingué un gran èxit de públic. (Segel)

61 De la Bucovina, regió de l’Europa centroriental, situada entre la Galítzia i la Moldàvia, actualment dividida entre Ucraïna i Romania.

62 Georg Büchmann (1822-89), un lingüista berlinès que l’any 1864 va publicar una col·lecció de proverbis sota el títol de Geflügelte Worte (Dites populars). (Segel)

63 Referència a Leo Feld (de nom real, Leo Hirschfeld; 1869-1924), periodista i autor dramàtic d’escassa importància. (Segel

64 Variació, en clau de paròdia, del poema de Goethe Gefunden (Trobada). Allà, el jo poètic, en lloc del Cafè, va al bosc, sense el propòsit de buscar-hi res.

65 Variació d’un fragment de l’obra de G. E. Lessing Emilia Galotti (1772). A l’escena quarta, acte primer, el pintor Conti li pregunta al príncep: «¿O creu vostè, príncep, que Rafael no hauria estat el més gran geni de la pintura, encara que desgraciadament hagués nascut sense mans?»

66 Aquí Kraus ridiculitza Felix Dörmann (de nom real, Felix Biedermann; 1870-1928), l’anomenada del qual com a poeta fonamental del període del tomb de segle descansa sobre els tres llibres aquí esmentats: Neurotica (1891), Sensationen (1892) i Gelächter (1892). (Segel)

67 Això sembla ser una al·lusió a Viktor Léon (de nom real, Viktor Hirschfeld, germà de Leo Feld; 1858-1940). Se’l coneix sobretot per haver col·laborat en alguns llibrets d’opereta, entre els quals, el que L. Stein va escriure per La vídua alegre (1905) de Franz Léhar. (Segel)

68 Eduard Hanslick (1824-1904) va ser un prominent i molt influent crític musical vienès. (Segel)

69 Pietro Mascagni (1863-1945), compositor italià, autor de la cèlebre Cavalleria rusticana (1890). (Segel)

70 Hermann Sudermann (1857-1928), novel·lista i autor dramàtic alemany, prolífic i molt traduït, les obres del qual tracten, sobretot, sobre qüestions socials de l’època. El seu gran èxit teatral fou Die Ehre (L’honor, 1890). (Segel)

71 Alexander Rotmmann (1869-1916), actor hongarès que va actuar sobretot en el món de parla alemanya. Era conegut sobretot pels seus papers heroics, com per exemple el protagonista de l’Egmont de Goethe. (Segel)

Notes per la traducció La literatura demolida.
Marc Jiménez Buzzi