© Traducció: Marc Jiménez Buzzi.
Introducció: Antoni Martí Monterde.
 
Publicacions Universitat de València
 

Assaigs

I.Weltliteratur und Europäische Literatur, 1929
II.Der Intellektuelle in der Gesellschaft, 1946
III.Philologie im Exil, 1948
Literatura universal i literatura europea, 1929
El paper de l'intel·lectual en la societat, 1946 Filologia a l'exili, 1948

VICTOR KLEMPERER (1881-1960) nasqué a Landsberg (avui Polònia). El seu pare era rabí. Estudià filosofia i filologia a Berlín entre 1902 i 1905. Després d'un període com a publicista lliure, reprengué els estudis en 1912, es doctorà, ocupà durant dos anys un lectorat a Nàpols i s'habilità amb Karl Vossler amb una tesi sobre Montesquieu. El 1906 s'havia casat amb la pianista Eva Schlemmer. El 1912 es convertí al protestantisme. Romanista reconegut, esdevingué catedràtic a la Universitat Tècnica de Dresden, d'on seria depurat pels nazis el 1935. Les persecucions antisemites l'afectaren de ple, però salvà la vida gràcies al seu matrimoni. Després de la guerra tornà a Dresden. Ingressà al Partit Comunista. El 1947 publicà un llibre clau, Lingua tertii imperii (LTI) sobre la perversió de la llengua alemanya sota el nazisme. Posteriorment fou diputat i professor a les universitats de Greifswald, Halle i Berlín. Gran escriptor de diaris, l'aparició l'any 1995 del seu diari de 1933-1945 (Vull donar testimoniatge fins el fina!), causà una gran sensació, per la descripció minuciosa de l'opressió nazi, destructora de vides i persones, que funcionava alhora com una maquinària retòrica i propagandística de gran rendiment.

Klemperer és un dels primers a assenyalar el caire polític del concepte de Weltliteratur. Europa i la seua literatura constituïa una preocupació de Goethe, que encunyà el terme. El 1929 s'albirava una inflexió dràstica, en sentit contrari als valors de l'humanisme. Una racionalitat compartida permet a Klemperer lligar el seu pensament liberal amb la preocupació per la tradició cultural alemanya en un marc europeu que, tal com Goethe havia previst, esdevenia crucial. El segon assaig, de 1946, és una de les primeres reflexions sobre la manera d'evitar un procés com el que menà al nazisme i sobre el paper dels intel·lectuals en una Alemanya que havia d'assumir el terrible llegat. Defensa la raó contra el fanatisme i reivindica la paraula intel·lectual com a desplegament cívic de la inrel·ligència, Finalment, la revisió d'un llibre cabdal d'Erich Auerbach esdevé una aproximació a la literatura comparada i al paper que tingué l'exili en la filologia en termes de distanciament i llibertat. Aquests assaigs ofereixen un nou besllum sobre la significació intel·lectual de Klemperer, més enllà de les seues aportacions com a escriptor de diaris -potser el més gran entre els alemanys- i analista brillant del llenguatge totalitari.


www.marcjimenez.com