Victor Klemperer
Biografia recopilada pel webmaster i traduïda al català per Soft Català.
Biografia pujada a les wikipedies ca. i es.
 
El seu Assaig que aparegué a la revista "Kulturpolitische Monatschrift", any 1946 ha estat traduït al català per Marc Jiménez Buzzi com
"El paper de l'intel·lectual en la societat".(L'Espill núm. 27 , hivern 2005)

Victor Klemperer, va néixer el 9 Octubre de 1881 en Landsberg an der Warthe, Brandenburg, Prusia, Alemanya, actualment aquesta ciutat es diu Gorzow Wielkopolski i està a Polònia, – va morir el 11 de Febrer del 1960 a Dresde, Alemanya de l'Est. Va ser el novè fill del rabí Wilhelm Klemperer cosí del famós director d'orquestra Otto Klemperer. Victor Klemperer durant la seva vida va ser home de negocis, periodista i finalment professor d'universitat. Els seus diaris, descrivint la seva vida en l'Alemanya Nazi i en la RDA (República Democràtica Alemanya), van ser publicats en 1995.

Des de 1902 a 1905 va estudiar filosofia, romàniques, literatura i llengua alemanya a Munic, Gènova, París i Berlín. Més tard va ser periodista i escriptor a Berlín. El 1912 es va convertir al protestantisme i va continuar els seus estudis a Munic. En 1913 va realitzar el seu doctorat. Des de 1914 a 1915, va impartir classes a la Universitat de Nàpols. Després d'aquesta experiència s'enrola com voluntari en l'exèrcit alemany i participa en la Primera Guerra Mundial on va rebre la Medalla al Servei.

Entre 1933 i 1945 va patir la persecució nazi malgrat la seva forta identificació amb la cultura alemanya i és durant aquesta època que es dedica a escriure el seu diari personal, on comparteixen espai les seves anotacions més íntimes amb tot el que va succeint en el dia a dia en l'Alemanya Nazi. Aquest diari va ser una vàlvula d'escapament a la vida frustrant que es va veure obligat a seguir al ser declarat no-alemany. En el seu Diari també hi ha molts detalls sobre com és pervertida la llengua alemanya en nom de la propaganda Nazi. Aquestes referències li van servir de base per al seu llibre 'Lingua Tertii Imperii' publicat per primera vegada l'any 1947 a Alemanya.

Quan Adolf Hitler va arribar al poder ja era catedràtic de filologia i director del departament de Romàniques i Literatura en la Universitat Tècnica de Dresde i havia publicat diversos llibres sobre la literatura francesa dels segles 17 i 18. Quan es disposava a escriure un estudi sobre la Il•lustració francesa va ser expulsat de la universitat (1935) motivat per les lleis racials de Nuremberg impedint-li, des d'aquest moment, l'accés a totes les biblioteques públiques i fins i tot la possessió de tot llibre que no fos un llibre “per a jueus”.

Casat amb una dona no jueva, Eva, li va permetre anar esquivant les deportacions, encara que rebia freqüents visites per part de la Gestapo. En 1940 va ser reallotjat, perdent la seva casa i obligat a viure en el que era conegut com un gueto, cases per a jueus en condicions miserables (Judenhaus) i forçat a treballar com obrer en una fàbrica. És en aquest període on els registres diaris de la Gestapo es converteixen en brutals, rebent cops, insults, robatoris d'aliments i estris de la casa.

Malgrat tot l'anterior, les cròniques que escrivia en el seu diari, li permetien conservar un cert grau de dignitat, adaptant-se a les dures condicions i sobrevivint als més adversos dies.

El 13 de febrer de 1945 va rebre la notícia de la seva deportació. Aquella nit, però, va tenir lloc el primer dels quatre bombardejos massius realitzat pels Aliats sobre la ciutat de Dresde, en la confusió causada per les bombes incendiàries, "tempesta de foc", Klemperer es va arrencar l'estrella groga i va poder escapar amb la seva família cap al sud, a territori controlat per les forces americanes. El bombardeig de Dresde li va salvar de ser enviat a les càmeres de gas d’Auschwitz.

Victor Klemperer va sobreviure a la Guerra i a l'Holocaust.

En les anotacions realitzades en el seu Diari entre el 22 i 24 de febrer durant la seva estada en Piskowitz descriu com va sobreviure a la catàstrofe de Dresde. La seva dona el va acompanyar en tot moment, salvant els seus Diaris que va ocultar a casa d'una amiga.

Quan va acabar la guerra, Klemperer narra en el seu Diari la seva tornada, gairebé sempre a peu, a través de Bavaria i l'Alemanya de l'Est fins a Dölzschen, molt pròxim a Dresde. Allà van poder reclamar la seva casa la qual havia estat "Arianitzada".

Klemperer es va convertir en una figura cultural de la postguerra en l'Alemanya de l'Est, va impartir classes en les universitats de Greifswald, Berlín i Halle. En 1950 va ser delegat del Sindicat Cultural en el parlament de la RDA (Volkskammer).

Cap a l'any 1995 es van descobrir i publicar els anys centrals dels seus Diaris —Vull donar testimoniatge fins al final— . Va caldre esperar a la caiguda del mur per a publicar aquests Diaris ja que Klemperer no estava molt ben considerat per les autoritats de l'Alemanya de l'Est.