Max Bense
Biografia traduïda al català per internostrum.
 

El seu article "Über den Essay und seine Prosa" publicat en la revista Merkur (vol. I, 3) l'any 1947 ha estat traduït al català per Marc Jiménez Buzzi com "L'assaig i la seva prosa".(L'Espill núm. 22 , 2006)

Max Bense (Estrasburg, 7 febrer 1910- Stuttgart, 29 d'abril 1990). va ser filòsof, matemàtic, físic i escriptor. Durant molts anys exercí com a professor de filosofia de la tècnica, teoria de la ciència i lògica matemàtica a la Universitat Tècnica de Stuttgart.

Va viure a Estrasburg amb els seus pares en les casernes del General Foch. Amb l'entrada de les tropes franceses el novembre de 1918 (I Gerra Mundial) la família va haver de deixar Estrasburg i traslladar-se a Nordgermersleben a prop de Magdeburg, d'on era originari el pare. Al 1930 va començar a estudiar matemàtiques, física, geologia, mineria i filosofia en les Universitats de Bonn, Colònia i Basilea. Durant la seva època de estudiant va mostrar el seu interès per la literatura, un interès que es tradueix en col·laboracions en diaris, revistes i programes de ràdio.. Finalitzada la II Guerra Mundial en 1948 la seva actitud crítica amb el règim comunista li va induir a traslladar-se a Boppard a l'oest d'Alemanya. Va impartir moltíssimes conferències en les universitats alemanyes de Ulm, Hamburg i altres, així com a Brasil, Mèxic, Espanya, Japó, Israel i Estats Units.

  • 1918 Max Bense i la seva família van ser deportats. (I Guerra Mundial)
  • 1920 Comença els estudis bàsics a Colònia.
  • 1930 Comença la Universitat.
  • 1937 Es va doctorar a Bonn, amb una tesi dirigida per Oskar Becker sobre mecànica quàntica i relativitat de l'existència."Quantenmechanik und Daseinsrelativität"
  • 1938 Ajudant científic (física) a la Bager AG, Leverkusen.
  • 1939-1945 (II Guerra Mundial) Primer com a soldat va estar de metereòleg i desprès com a tècnic de medicina a Berlin, va acabar de major a Georgenthal.
  • 1945 Es va iniciar com docent en la Universitat de Jena.
  • 1949 Es va incorporar a l'Escola d'Alts Estudis de Stuttgart com professor de filosofia, tecnologia, teoria científica i lògica matemàtica, però no va aconseguir la plaça fins al 1963 on va romandre fins a 1976.
  • 1958 fins a 1978 és la figura clau de l'Escola de Stuttgart.
  • 1967 Va fundar la revista Semiosis, de la qual va estar el seu editor.

A Stuttgart va crear un ampli cercle d'activitats, relacionades amb l'art, la investigació, la producció cultural i l'ocupació innovadora de la tecnologia (Kosmotechnischen Gesellschaft). Pensador d'ampli recorregut teòric, amb una rica i variada formació. Obert a la innovació tecnològica, els seus estudis parteixen d'una òptica neopositivista, indaguen en l'art i estètica, la cibernètica i comunicació, la filosofia i semiologia... En la seva obra apareixen trets i influències d'autors com Charles Sanders Peirce, Norbert Wiener, Claude Shannon, etcètera. Tracta de conjuminar les ciències de l'esperit i les ciències exactes a través del binomi art-tecnologia. Vincula la semiòtica a la cibernètica, a les noves teories de la comunicació. Lluny dels plantejaments filosòfics especulatius, busca una estètica numèrica des d'una perspectiva neopositivista. En el seu llibre Estètica (1954), les matemàtiques i la tècnica apareixen en la base de la creació artística. Bense parla d'estètica matemàtica i estètica tecnològica, això és, d'una estètica objectiva i material, que no opera amb mitjans especulatius, sinó racionals. Més que una estètica del gust, Bense planteja une estètica empíric-racional de la constatació.

L'art és informació, estats estètics observables a través de valors numèrics i diferents classes de signes. L'estètica de la informació, es basa, doncs, en mitjans semiòtics i matemàtics.

El caràcter innovador de Bense va unit a l'espiral transformadora dels nous usos tecnològics, a la recerca d'aquesta nova estètica de la informació. Aquesta tensió creativa s'aprecia en l'anomenat concretisme, la poesia concreta, -iniciada per Eugen Gomringer al 1953- corrent que pregonava l'abandó del vers com unitat i de l'estructura sintàctica com determinant del seu significat, al mateix temps que buscava els significants en la disposició visual de la matèria tipogràfica.

Publicacions.

  • 1934 Raum und ich. Eine Philosophie über donin Raum. L'espai i jo.
  • 1946 Konturen einer Geistesgeschichte der Mathematik, II. Die Mathematik und die Kunst. Una història intel·lectual de les matemàtiques.
  • 1949 Technische Existenz. Existència tècnica.
  • 1950 Literaturmetaphysik. Der Schriftsteller in der technischen Welt. Metafísica i literatura.
  • 1952 Plakatwelt . El món de la publicitat.
  • 1952 Die Theorie Kafkas.Teories de Kafka.
  • 1954 Aestetica [I]. Metaphysische Beobachtungen am Schönen. Estètica [I] Observacions metafísiques sobre la bellesa.
  • 1957 Estètica de la informació.
  • 1958 Aestetica [III]
  • 1960 Aestetica [IV]Programmierung donis Schönen. Allgemeine Texttheorie und Textästhetik.
  • 1962 Theorie der Texte. Eine Einführung in neuere Auffassungen und Methoden 1965 Aesthetica. Einführuung in die neue Aesthetik Estètica. Una introducció a la Nova Estètica.
  • 1969 Einführung in die informationstheoretische Aesthetik Uneixi. Introducció a la informació teòrica de l'estètica.
  • 1971 Zeichen und Design. Semiotische Aesthetik .
  • 1979 Die Unwahrscheinlichkeit donis Aesthetischen und die semiotische Konzeption der Kunst. La improbabilitat de l'estètica i la concepció.
  • 1986 La suma de perspectives semiòtiques.
  • 1992 Die Eigenrealität der Zeichen. L' autorealitat dels signes.

Las fonts per a aquesta biografia han estat infoamerica.org i Elisabeth Walther.


www.marcjimenez.com