L'espirit alemany en perill
Autor: Ernst Robert Curtius
©Introducció: Antoni Martí Monterde
©Traducció: Marc Jiménez Buzzi

L'espirit alemany en perill

L'esperit alemany en perill constitueix la culminació d'una inquietud doble: d'una banda, planteja la necessitat de refundar l'humanisme des d'Alemanya, en el marc d'una represa dels seus valors d’abast europeu; de l'altra, no es pot obviar que el Romanticisme s’havia plantejat les possibilitats d'un nou humanisme. Per tant, la seua percepció de la desintegració de la Bildung no era aliena a aquesta visió de l'humanisme alemany del segle XIX. El que els romàntics consideraven la represa de la Grècia clàssica, Curtius ho planteja a través de Roma, la llatinitat i el cristianisme. Com els romàntics, considera que Alemanya té una missió. L' europeisme cultural de Curtius passava, en 1932, per donar l'esquena precisament a França, i girar els ulls cap a Roma. Curtius, que ja no busca exemples a l’oest i tem els que arriben de l'est, esbossa un esquema en el qual demana, en clau interna, que Alemanya no es tanque en l’aïllacionisme que el nazisme volia imposar. La nova geopolítica mirava ara cap a Itàlia. L'aristocratisme intel•lectual, una lectura singular de la tradició europea, el menyspreu per les masses i el complex diàleg cultural i polític d'Europa al segle XX són aspectes cabdals d'un text punyent, summament suggeridor, que permet entendre millor aspectes clau d'un llegat cultural que és, també, el nostre.

Ernst Robert Curtius (Thann, Alsàcia, 1886 - Roma, 1956). Després de doctorar-se en Filologia Romànica a la Universitat d'Estrasburg va ser professor de les universitats de Marburg, Heidelberg i Bonn. Als anys vint va publicar diversos llibres sobre literatura contemporània: Els precursors literaris de la nova França (1919), Balzac (1923), L'esperit francès en la nova Europa (1925), Marcel Proust (1928), James Joyce i el seu Ulisses (1929). La seva obra culminant va ser la cèlebre Literatura europea i edat mitjana llatina (1948), un prodigi d'erudició comparatística sobre els fonaments medievals de la unitat literària europea. Va morir l'any 1956 durant una estada a Roma, ciutat que havia convertit en capital cultural de la seva idea d'Europa
.

Volia posar la literatura compara al servei de la construcció de la unitat continental
JORDI LLOVET